La primera vegada

Fins ahir a la nit, ningú no s'ho havia imaginat. Fins fa poques hores, semblava impossible. Mai ningú -els fanàtics d'alguna televisió privada madrilenya no compten- no havia gosat fer-ho. Ningú no s'havia atrevit a pronunciar un mot que, sense deixar-lo malament, sí que mostrés la cara més fosca d'un dels personatges més aclamats i estimats dels darrers anys. Però, finalment, ha arribat la primera vegada. Finalment ha succeït: hem descobert que Pep Guardiola és un home. És humà. I hem descobert, per tant, que hi ha coses que no ha acabat de fer bé del tot. I ho hem pogut saber gràcies a la participació del Bojan al programa "El Convidat", un espai que aplaudíem en aquest mateix bloc fa unes setmanes.

Fins el dia d'avui Pep Guardiola era l'home perfecte. El marit que voldria qualsevol esposa. El fill que desitja qualsevol mare. El germà gran que serveix de model a qualsevol germà petit. El president que voldria qualsevol país. A partir d'avui, però, hi ha una petita relliscada en la quasi impecable trajectòria del de Santpedor des que va arribar a la banqueta del primer equip del Barça. Alguns van considerar que es va equivocar fent fora Samuel Eto'o després de conquerir el triplet. Però ho vam oblidar ràpid: l'etapa exitosa es va mantenir amb el Mundialet de Clubs i la segona lliga consecutiva. Altres consideren que es va equivocar amb Ibrahimovic. Però ho vam esborrar de la memòria de seguida: tercera lliga seguida i, sobretot, segona Champions en tres anys. Aquesta trajectòria és la que explica que, merescudíssimament, Pep Guardiola sigui considerat el millor entrenador de la història del club blaugrana. I legitima el desig de tots aquells que volem que renovi any rere any. Ara bé, el testimoni de Bojan Krkic ens descobreix quelcom nou, quelcom que fins ara no havíem tingut temps de conèixer ni, probablement, ganes de saber. I és que Josep Guardiola és humà, una condició que l'obliga necessàriament a tenir, com tot individu, allò que col·loquialment anomenem "les seves cosetes". 

Independentment del rendiment, les característiques i les habilitat del noi de Linyola, sembla bastant just afirmar que Guardiola mai no va acabar de tractar de la millor manera possible el davanter català. Pel que Krkic explica a Albert Om en el capítol d'ahir a la nit, l'entrenador més estimat de la història del Barça no va incloure mai del tot Bojan Krkic en els seus plans. Pels motius que siguin (extraesportius o no), Bojan Krkic ha estat, amb tota seguretat, un dels jugadors menys ben tractats (dir que ha estat un jugador maltractat em semblaria excessiu) pel tècnic blaugrana. Potser tot plegat és més senzill del que pot semblar: l'entrenador mai no va voler donar falses esperances a un noi a qui no veia prou preparat per ser titular indiscutible del seu onze, mentre que el noi, que és sensible de mena (amb el programa d'ahir queda claríssim, penso), es va sentir massa menystingut com per continuar lluitant a can Barça i intentar fer-se un lloc entre tanta estrella, tant rècord i tant campió del món.

Les males llengües asseguren que Guardiola va sentir-se ofès quan Bojan, mentre el de Santpedor entrenava el filial del Barça, va optar per prioritzar la seva presència al primer equip (quan Rijkaard el cridava) abans que donar un cop de mà a l'equip de Guardiola. Diuen, també, que Bojan es va emprenyar quan no va tenir cap minut a la final de Wembley d'aquest any, ja que el seu tècnic li havia assegurat, dos anys abans (després de la final de Roma), que la propera final de Champions la podria jugar.

Diguin el que diguin, ara no perdem els papers. La confessió de Bojan a "El Convidat" només serveix per conèixer de més a prop el seu cas i per obrir-nos els ulls davant una obvietat com una casa de pagès: Guardiola també fa algunes coses malament. I ha de ser així. També ha de poder equivocar-se. És només una taca en la trajectòria impol·luta del tècnic culer. De fet, al costat de tot el que ha aconseguit, segurament és només una taqueta. Guardiola ja no és Déu, i ja va bé. Que no és bo acostumar-se a la perfecció permanent. A partir d'ara, tot el que sigui parlar de possibles retorns i/o retrobaments, no toca. Que Guardiola continuï fent la seva feina tan ben feta com fins ara. I que Bojan tingui tota la sort possible, que se la mereix.