Fa escassos dies es va saber que el FC Barcelona ha arribat a un acord amb Mediapro per la gestió i pels drets audiovisuals de Barça TV, la televisió del club. Divendres passat, a través d'un comunicat publicat al web oficial del Barça, es van donar a conèixer les característiques del nou contracte, que inclou els partits de Copa -menys la final- i de Lliga de la temporada 2014-2015. Segons el mateix text, "el nou acord consolida la bona relació professional entre Mediapro i el FC Barcelona". El Grup Mediapro també s'ocuparà -així ho ha acordat amb el club blaugrana- de la producció, la difusió i l'explotació del canal de televisió Barça TV. I ho farà d'aquí a dues setmanes, al mes de novembre. Per bé que el club continuarà mantenint la propietat del canal i continuarà decidint quina és la línia editorial dels seus continguts, Mediapro es fa responsable de la gestió de Barça TV. És a dir, es fa responsable de la producció dels seus continguts.
Tot plegat s'emmarca -crec que no és agosarat considerar-ho així- en el desig de retallar despeses implantat per la junta del president Sandro Rosell. Aquests dies he pogut llegir en diversos llocs que al club, si no m'erro, li costa més de sis milions d'euros anuals mantenir el seu propi canal de televisió. I per això el club ha decidit que Mediapro s'ocupi de gestionar el canal, per reduir costos. Sóc conscient que, d'entrada, no hi ha res que ens hagi de preocupar. Però, després de donar-hi tombs, em sembla que cal fer una petita reivindicació a favor de Barça TV.
Per motius que ara no vénen al cas, fa uns quants mesos vaig poder compartir unes quantes hores de treball amb alguns dels treballadors d'aquest mitjà de comunicació. És per això que, quasi inconscientment, quan vaig sentir la notícia se'm va regirar una mica l'estómac. Se'm va regirar perquè, si bé entenc la voluntat de reduir despeses per part del club, m'espanta la idea que aquesta mesura pugui fer trontollar l'estructura i la bona feina que l'equip de professionals d'aquest canal duu a terme. I és que tothom sap que el Barça és una marca mundial, especialment durant els darrers anys. I també tothom en coneix els motius: un palmarès espectacular, un joc extraordinari, uns jugadors excel·lents i un entrenador que enamora. I sí, tots aquests arguments són els que expliquen, en gran part, la bona dinàmica que el club exhibeix actualment. Però, alerta, que el Barça no s'acaba al terreny de joc. El Barça no s'atura quan l'àrbitre xiula el final del partit, ni quan els jugadors es dutxen, ni quan els aficionats desfilen cap a casa després de l'enèsima nit de glòria. Hi ha altres factors que, si més no sota el meu parer, expliquen la bona salut del club. I Barça TV és -no ho dubteu- un d'aquests elements. Al capdavall, com passa en tants altres àmbits laborals, darrera unes quantes cares públiques n'hi ha d'altres que, tot i que es fan notar menys, remen tan intensament com els primers, i sempre en la bona direcció.
En aquest sentit -ho penso sincerament- si el Barça ha de donar gràcies per tenir a la seva plantilla un jugador pletòric i afortunadament atípic com Leo Messi, també les ha de donar per tenir un comunicador nat com Xavi Rocamora, que sap posar-se davant la càmera amb un talent francament envejable des del punt de vista de qualsevol estudiant de periodisme. Un crac, vaja. I si el Barça és un dels millors clubs del món per tenir un porter tan descomunal com Víctor Valdés, també ho és perquè gaudeix de Cristina Collado, una presentadora que, només amb els ulls, aconsegueix transmetre tot el rigor i professionalitat exigibles a un periodista. I si el Barça és meravellós per tenir cinc dels millors migcampistes del planeta com són Xavi, Iniesta, Busquets, Thiago i Cesc, també ho és per tenir la sort de comptar amb treballadors com Llorenç Tarrés, Miriam Nadal, Edgar Fornós, Núria Barnils o Sonia de Alba, cinc elements d'una qualitat professional òptima i d'una qualitat humana encara millor. I si el Barça és fantàstic perquè té davanters modestos i sacrificats com David Villa, com Alexis o com Pedro, també ho és per comptar amb veus amables com les de Laura Aparicio, la polivalència d'Aleix Santacana o la fenomenal expressivitat de Berta Brau. I si estem tan satisfes amb el Barça perquè té defenses incansables com Dani Alves o Éric Abidal, també ho hem d'estar per tenir professionals -també incansables- com Sandra Sarmiento o David Puig. I si el Barça, en definitiva, és més que un club per tenir un staff tècnic tan ben preparat i tan professional, també ho és per comptar amb pencaires com ara Jordi Valero, Jordi Calafell o Izaskun Mercadal, que, tot i que no seuen a la banqueta ni fan rodes de premsa, també són tècnics excepcionals. En fi, tot plegat pot semblar una simple ensabonada, però sempre he considerat que per opinar s'ha de conèixer allò sobre el que s'opina. I, en aquest cas, em sento legitimat per fer-ho, encara que sigui només una mica, i encara que no tingui cap altaveu millor que aquest modest racó a internet.
Per tot plegat, només espero que el nou acord entre Mediapro i el FC Barcelona no sigui el primer pas per anar reduint dràsticament els recursos destinats a Barça TV. Perquè això podria comportar l'erosió d'una feina que, més enllà de contribuir a fer gran el Barça, i segons la meva humil manera d'entendre aquesta professió, està ben parida. Molt ben parida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada