Empat amb regust popular

Abans de veure el debat, molts pensàvem que Rubalcaba el guanyaria. Pensàvem que, sense que això tingués cap mena d'efecte en el resultat final de les eleccions, el candidat socialista aconseguiria vèncer Rajoy en el cara a cara. Però, un cop vist el debat, em sembla que el més just és establir un empat.

Dibuix d'Arnau Casanoves

Quan dic que creia que Rubalcaba guanyaria el debat és perquè pensava -i penso- que les seves capacitats com a orador eren -i són- superiors a les de Rajoy. Rubalcaba és l'home serè, l'home que sempre té la paraula precisa en el moment adequat. El savi del posat de modèstia inalterable. L'home que, abaixant el cap i amb una mirada poc pretensiosa, aconsegueix fer-se escoltar. Per molts, el polític seriós i que, com que té una experiència important, sempre sap de què parla. Per al candidat del PSOE, el debat era l'últim intent per no fer el ridícul d'aquí a tretze dies. Era una oportunitat que calia aprofitar com fos, i això explica el que hem vist. Un Rubalcaba que, sense perdre mai la serenitat dialèctica que exhibeix permanentment, ha intentat fer entendre un missatge tan simple com que la dreta és qui retalla drets i l'esquerra qui els garanteix. La seva agressivitat ha anat minvant. Rubalcaba ha començat pressionant el líder popular amb diverses preguntes directes durant el primer bloc (el d'economia), i ha acabat oferint-se a col·laborar (sempre pel bé comú, s'entén) amb el PP tant si li toca manar com si no. Ha volgut posar Rajoy en evidència amb les nombroses referències al programa dels populars. I, en certa manera, ho ha aconseguit: el candidat del PP ha esquivat preguntes a tort i a dret, i això se li ha notat en molts moments del debat. Sigui com sigui, i tot i que ha sortit a jugar a l'atac, Rubalcaba no ha aconseguit l'objectiu. Sense perdre, sense fer-ho malament. Però no ho ha aconseguit.

Rajoy, en canvi, arribava al debat com l'home que no estava fet pels debats. L'home que, si pogués, delegaria el cara a cara a qualsevol altre líder popular. L'home que no està fet per grans discursos. Això no vol dir que arribés com a perdedor absolut; Rajoy també es presentava a la cita amb alguns punts a favor. Durant les darreres setmanes, l'han presentat com la cara més tendra del conservadorisme espanyol. La moderació, el tarannà reposat, el no voler portar res a l'extrem. I això és bàsicament el que ha fet durant les dues hores d'aquesta nit. Presentar-se com la personificació del sentit comú i de l'equilibri ideològic. Rajoy era avui el responsable de convèncer socialistes desenganyats i fer-los creure que no n'hi ha per tant, que això del PP és una cosa molt més de centre del que es pensen. Però tampoc no se'l veia gaire preocupat per aconseguir-ho. Amb debat o sense, el futur govern és seu. I ho sabien, o sigui que tampoc calia matar-s'hi. Potser per això el seu posat ha estat més tranquil que el de fa quatre anys en el debat contra Zapatero. Els ulls ja no li ballen d'un costat a l'altre: és la sort de qui sap que, complint només un paper discret en el debat, ho té tot guanyat. No calia pronunciar grans frases ni arriscar-se en cap sentit. Per això s'ha limitat a distreure el personal amb l'exposició de les alarmants dades econòmiques de l'etapa Zapatero. I amb això ha complert. Ha sabut deixar córrer el temps. Per ell es tractava d'això, no necessitava res més.


Resumint-ho, crec que una metàfora futbolística ens podria servir. Rajoy arribava al debat com l'equip que, tenint guanyada la lliga matemàticament, es limita a saltar a la gespa i a intentar fer un paper discret, a no perdre. A defensar-se. Rubalcaba, en canvi, sortia a la gespa amb la il·lusió de l'equip que, sabent-se vençut, no té res a perdre i sí molt a guanyar. I en el cas d'avui, l'estratègia defensiva popular ha aconseguit ignorar l'atac socialista, que ho ha intentat però que no ha pogut. En qualsevol, hi ha molts empats que deixen un regust de victòria a un dels dos bàndols. I, avui, qui se'n va a casa amb una sensació una mica més dolça és Rajoy, perquè ha superat el tràngol del cara a cara. No l'ha guanyat tècnicament, però se l'ha tret del davant sense sortir-ne escaldat. L'empat, doncs, és lleugerament més favorable a Mariano Rajoy. És un empat amb regust popular. Un empat que, per si no n'hi havia prou, posa les coses més fàcils al Partit Popular per guanyar les properes eleccions. Ja veurem si per majoria absoluta o no.