Aquesta nit s'ha iniciat oficialment la campanya electoral per a les properes eleccions del 20 de novembre. No n'he viscut gaires, tot sigui dit. Però em sembla que aquestes seran unes de les eleccions menys emocionants que podrem viure amb temps. I ho dic, evidentment, a nivell de resultats. Tothom espera una victòria aclaparadora del Partit Popular i, a hores d'ara, les possibilitats que això no sigui així semblen remotes. Però no seran avorrides només pels resultats; veient el tret de sortida de la campanya electoral d'ahir a la nit podem descobrir que hi ha més motius per pensar en una campanya i unes eleccions insípides. I és que el discurs de les diverses forces polítiques, lluny d'aportar noves idees i de proposar nous projectes, és repetitiu, previsible i francament avorrit.
 |
| Font: www.elsingulardigital.cat |
En són una prova les paraules de Duran i Lleida en l'acte d'obertura de la campanya de CiU, en què va animar els assistents a "bombardejar" les urnes amb vots convergents. Duran i Lleida va dir que aquesta era la manera d'impedir la majoria absoluta del PP i també la manera de protestar per les declaracions de Peces Barba de fa uns dies. Allò que dèiem: previsible, típic, pobre. És evident que la por a la majoria absoluta popular és un motiu de pes per a molts catalans per decantar el seu vot cap a un costat o cap a l'altre. En algunes ocasions, fins i tot, la por al monopoli popular és la raó per la qual molts catalans abandonem el sofà de casa i, malgrat la desil·lusió acumulada i la mandra del diumenge, anem a votar. Per tant no és estrany ni nou (ni tampoc del tot inútil) que Duran aprofiti aquest argument; però sí que és previsible i summament fàcil per part seva. Una estratègia pobra, vaja. Perquè no aporta res de nou.
En la mateixa línia, l'inici de la campanya del PSC s'ha centrat (com acostuma a ser habitual des de fa uns anys) en alertar la parròquia socialista dels perills que comportaria un èxit rotund del PP. Carme Chacón ha aprofitat la presència d'un miler de fidels per equiparar populars i convergents, dels quals ha dit que són com "dues gotes d'aigua". No dic que no tingui raó, no dic que PP i CiU no comparteixin sovint el seu tarannà, si més no pel que fa a polítiques socials. Però el problema continua sent el mateix: és pobre, molt pobre, intentar seduir el vot socialista amb l'únic argument de la por que genera, entre l'electorat d'esquerres, la possibilitat que el govern central sigui àmpliament conservador. És desanimant veure com, un cop més, el principal instrument socialista per intentar recaptar vots és sembrar el terror amb l'arribada del llop, amb la victòria de l'home del sac.
Per tot això, i no només per la fàcil previsió dels resultats, crec que aquestes eleccions seran força avorrides. Poques sorpreses a nivell de resultats, però també a nivell de propostes, d'idees, de projectes. I això és, sens dubte, el més amarg de tot plegat.
votar a uns per evitar que guanyin els altres? això ja està molt gastat, no?
ResponEliminalo pitjor de tot plegat, es que aixo per mi es una clara senyal de que estem a anys llum de viure en un país "normal".......... tenim uns polítics ridículs que fan una política ridícula.
ResponEliminase que aixo no es una aportació enriquidora per a res, es sols un crit de frustració, però ho necessitava dir.
Pons007: sí, està gastadíssim, tens tota la raó. Per això crec que aquesta serà una campanya avorridíssima... ;)
ResponEliminaArnau, qualsevol aportació és enriquidora. Més que a anys llum de viure en un país normal (que també), crec que estem a anys llum de viure en una democràcia real.
Gràcies als dos.
Ep, jo sí recordo les primeres eleccions democràtiques (sóc de la collita del 68). Era menuda, però la percepció que en tenia era d'ambient festiu (la veritat és que les cançons eren com de festival de la OTI) hi havia il·lusió perquè per primera vegada en molts anys la gent podia dir la seva. Fins i tot, una part de la població estava "escandalitzada" perquè s'hi presentaven els comunistes, els "rojos"! Ara ho recordo amb tendresa perquè durant 40 anys havien repetit tantes vegades que eren el dimoni, que és força comprensible que el poble ho creiés.
ResponEliminaAra, com molt bé dius, no és el mateix. Hi ha desgast, desil·lusió i frustració. El discurs no és en positiiu, sinó que tot és un "que ve el llop, que ve el llop!". Una pena.
Absolutament, rotundament, totalment d'acord: és una pena. Jo sóc de la collita del 89, i és una llàstima veure com gent de la nostra generació ja no té ni ganes d'anar a votar. Alguna cosa falla.
ResponElimina