El passat dilluns 19 de desembre es van donar a conèixer les noves tarifes del transport públic per al pròxim any. El consell d'administració de l'Autoritat del Trasport Metropolità va aprovar els nous preus que caldrà pagar per utilitzar els diversos serveis de transport públic de Barcelona i la seva àrea metropolitana. Que els preus s'apugin quan comença un nou any, a hores d'ara, ja no sorprèn ningú. El que sí que sorprèn, i alhora m'indigna, és la intensitat amb què ho fan. I és que el preu que s'haurà de pagar a partir del dia 1 de gener per agafar el metro o el bus serà, per a moltes de les nostres butxaques, excessiu, desmesurat. La decisió d'apujar les tarifes d'aquesta manera em sembla del tot qüestionable; els preus en si mateixos, abusius.
La T-10, per exemple, costarà 9,25 euros. És a dir, un euro més del que costava fins ara, la qual cosa suposa un increment del 12%. Sens dubte, però, el cas més clamorós i més lamentable de tots és el que fa referència al bitllet senzill, el preu del qual passa a ser de dos euros. Dos euros, un 38% més del que costa ara. Si ja em semblava excessiu pagar un euro amb quaranta-cinc cèntims per un únic viatge, haver de pagar-ne dos em sembla escandalós.
En el seu moment, el conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder, va explicar que l'augment de les tarifes es devia a la reducció de l'aportació de l'Estat. No dic que no fos veritat, ni que això no dificulti la recaptació de diner públic per part de la Generalitat. I també és veritat que la T-Mes i la T-Trimestre seran un pèl més barates, però tenint en compte que aquests abonaments costen 50 i 135 euros respectivament, podríem dir que l'euro i els cinc euros que es restaran, també respectivament, tampoc suposen un estalvi gaire profitós. L'única bona notícia arriba en forma d'una T-Trimestre per a persones sense feina, que avui en dia no són poques, i que costarà la meitat del preu.
En qualsevol cas, em pregunto quantes i quines opcions més s'han arribat a plantejar els responsables de torn abans de decidir que el més adequat era apujar d'aquesta manera el preu d'un transport públic que cada vegada ho és menys. I que no ens vinguin amb la historieta que ens recorda que tot això s'ha de mantenir d'alguna manera, que cal fer esforços, que cal ser solidari per alimentar i salvaguardar l'estat del benestar en què teòricament vivim. És evident que mantenir una xarxa de transport públic val calés. Molts calés. Però que no ens prenguin el pèl d'aquesta manera; hi ha mil opcions per mirar d'incrementar els ingressos públics. Es poden recaptar diners de molts llocs i de molt diverses maneres. És trist i desesperant veure que, en una situació com la que vivim actualment, els primers en haver de pagar més són els que, casolanament, anomenaríem la gent normal. Els que van a la feina o a classe amb el metro. Els que agafen el bus per anar al metge o per anar al centre de Barcelona a passejar. Els que no tenen cotxe ni moto. La classe mitja, en definitiva, si és que encara n'hi ha. Sembla -i això és el que més ràbia fa- que s'apuja el preu del transport públic perquè és el camí més fàcil.
 |
| Dibuix d'Arnau Casanoves |
Les noves tarifes no fan res més que dificultar una mica més el dia a dia a la gent que opta per agafar el transport públic, i això és una molt mala notícia. Al llarg dels propers mesos, no m'estranyaria gens veure que cada cop hi ha més usuaris que s'animen a saltar per damunt la màquina que s'engoleix els bitllets de metro sense pagar, veure passatgers que es fan el despistat quan pugen a l'autobús per tal de no validar el bitllet. O això, o viurem una transformació del model de passatgers del nostre transport públic. Posant-nos dramàtics (i exagerant per fer-ho tot plegat una mica més gràfic), i suposant que es mantingués la tendència de l'augment desmesurat del preu del transport públic barceloní, se m'acut que, amb els anys, podríem arribar a conèixer un metro molt diferent al que coneixem. Un metro pràcticament buit. Un metro utilitzat només per aquells que, afortunadament, es podran permetre pagar-ne un bitllet. Serà llavors quan el transport públic deixi de ser públic. Imagineu-vos-ho: el metro, un transport elitista. Seria una llàstima.
haurem de fer com als països escandinaus i crear associacions de delinqüents per no pagar el transport públic.
ResponEliminaui, amb aquest look & feel que tens els links queden molt dissimulats
ResponEliminaPon007, m'agrada (i molt!) la idea. No en tenia ni idea, de que fessin això. Hehehe.
ResponEliminaA quins links et refereixes, ben bé? T'ho agrairé, de debò. Merci per la crítica/reflexió :)
em referia al link que havia posat jo en el meu comentari, però veig que ja has canviat el look & feel i ara ja es veuen clarament ;)
EliminaI això que ja es van inventar l'impost/atracament sobre el recàrrec del transport metropolità (ara en diuen Tribut de la mobilitat). Entre els impostos que paguem tots tant sí com sí i el preu del bitllet, als usuaris del transport públic us haurien de posar una catifa vermella i un cava de benvinguda en accedir-hi.
ResponEliminaMontsellado, no sé si una catifa vermella, lila, o verda. En qualsevol cas, en tindria prou amb algun gest, alguna consideració, per petita que fos. No ho sé, se m'acut, per exemple, no fotre el bitllet senzill a dos euros. Seria tot un detall :)
ResponEliminaGràcies pel comentari.