Té pebrots

Sóc conscient que aquest és el tercer article d'aquest bloc que, d'una manera o altra, fa referència al programa "El Convidat". No voldria que aquest semblés un espai dedicat només al programa d'Albert Om. Però aquesta setmana ha succeït quelcom que m'ha cridat l'atenció i, per tant, em ve de gust parlar-ne. L'amfitrió d'aquest dilluns va ser Gerard Quintana, l'exvocalista i líder dels reapareguts Sopa de Cabra. El programa va permetre veure com els fills (un noi i una noia) d'en Quintana parlen en castellà a casa seva. 

Aquest descobriment, que no hauria de superar la categoria d'anècdota domèstica, ha remogut l'activitat de les xarxes socials. Han aparegut moltes piulades titllan el cantant gironí de mal català, d'independentista indecent. Francament, em sorprèn i em decepciona que encara avui en dia puguin passar coses així. Em sorprèn perquè no entenc la necessitat d'associar de manera inequívoca la llengua d'una persona amb la seva posició política. I em decepciona perquè tot plegat em fa pensar que en aquest país, en determinades qüestions, no s'avança. I és que, independentment de les simpaties personals que el protagonista del programa generi en cadascun dels espectadors, no sóc capaç d'entendre el motiu que ha generat tant rebuig i, en els casos més detestables, tanta ràbia. 

 

Deixant de banda la premissa universal segons la qual cadascú fa el que li dóna la gana a casa seva, em sembla lamentable que a aquestes alçades encara barregem amb tanta facilitat la llengüa i la política. Evidentment, i més a l'Estat espanyol, cada partit polític es situa al costat d'un idioma concret. Però d'aquí a col·locar o excloure una persona d'unes idees polítiques concretes hi ha un pas. I un pas ben gros. Estigmatitzar aquells que, pel motiu que sigui, xerren en castellà a casa seva és un signe clamorós que encara vivim amb el record permanent d'un passat que a alguns els cou i a altres els provoca nostàlgia. En el cas dels qui, després de l'emissió del programa, van linxar Quintana a través de les xarxes socials, és evident que s'engloben en el grup de persones que perpetuen les connotacions d'una llengua que (alguns) ens van voler imposar. I és trist. Perquè, a part de retrògrada, aquesta és una línia de pensament que no ens condueix enlloc. Una cosa és l'idioma que parlem (personalment, sempre he pensat que el millor és parlar-ne tantes com sigui possible); una altra és la posició política de cadascú. I no és just ni equilibrat atorgar a algú la categoria de mal català per tenir fills que parlin en castellà, i menys quan es fa a partir d'un programa que ens permet veure que la mare de les criatures és castellanoparlant. Després de tot, l'únic que no puc deixar de preguntar-me és què hi ha de dolent en què els fills de Gerard Quintana xerrin en dues llengues en el seu àmbit més íntim.

L'assumpte va agafar tanta volada que ahir, dimecres, el programa El món a RAC1, de Jordi Basté, va contractar amb Quintana per oferir-li l'oprtunitat de respondre a tantes crítiques i a tanta incomprensió. Em va semblar fantàstic el que va dir el cantant en la seva connexió telefònica: "Penso que no he de justificar res. Vivim en una realitat diversa i el que hem de fer és viure amb respecte perquè ens respectin. A partir d'aquí, anirem sumant i seduirem el món sencer". Però encara em sembla millor la frase amb què el periodista acomiada l'entrevista: "Que haguem de justificar això... té pebrots". Olé tu, Basté.