Enhorabona a l'Om i companyia

Aquest dilluns TV3 va oferir el primer capítol de la segona temporada d' "El Convidat". L'aposta és segura: després de l'exitosa primera temporada, el programa dirigit i presentat per Albert Om serà un èxit a nivell d'audiència. Si més no, sorprendia que no fos així. I el cas és que el programa s'ho ben mereix. Si aquest bloc -que avui s'inaugura- és només un nuvolet enmig de l'univers d'internet, "El Convidat" és un oasi enmig del desert que formen els programes d'entreteniment que avui ofereix la televisió a casa nostra. 

La veritat és que, quan van arribar els primers anuncis del programa (ara fa un any, el setembre de 2010), no sabíem ben bé de què aniria la cosa. Molts dels espectadors, fins i tot, coneixent la tendència actual del panorama televisiu espanyol, vam témer el pitjor: semblava que TV3 optava per fer un programa de xafardeig, entrant a les cases dels famosos i fotent el nas en l'àmbit més íntim de les seves vides. Però, un cop vist el primer programa, vam poder constatar que les nostres pors estaven molt lluny de la realitat. "El Convidat" no era -ni és- un cau de mal periodisme on es remenen i s'exploten les desgràcies i els afers privats dels famosos; "El Convidat" és, simplement, un reportatge sobre com viuen algunes de les personalitats més representatives de la nostra societat. És només una entrevista que dura tot un cap de setmana, i que permet a l'espectador conèixer la cara més quotidiana dels amfitrions que acullen l'Albert Om, la seva cara més humana, la més d'estar per casa.

És per això que "El Convidat" esdevé una joia en el marc de la programació televisiva que ens ofereixen actualment les cadenes tradicionals. Incloent-se en això que de vegades anomenen 'nous formats', (i on també s'hi poden trobar altres productes fantàstics, com el "Salvados" de Jordi Évole), "El Convidat" constitueix una autènctica lliçó sobre com conèixer personatges amb notorietat pública sense caure en el tarannà irrespectuós, morbós, tafaner i ridícul d'altres espais televisius que també es concentren en la vida dels famosos. "El Convidat" demostra que es pot parlar de persones amb reconeixement públic sense ofendre i sense oblidar que el respecte a la intimitat és un dret del qual tothom -famosos i ànonims- ha de gaudir. La diferència, al capdavall, es basa en què "El Convidat" entra fins on l'amfitrió ho desitja; en altres casos, els periodistes (deixem per un altre dia el debat de si ho són o no, de periodistes) penetren fins als racons més personals dels individus estudiats sense cap mena de pudor. I aquesta és la gràcia d' "El Convidat", aquesta és la victòria, aquest és el mèrit: el famós s'hi sent a gust, perquè és ell qui decideix què ensenya i què no. 

A tot això, cal agrair-hi el talent amb què treballa el convidat. L'Albert ja va demostrar, en les seves temporades al capdavant d' "El Club" (també a TV3), que sap estar davant la càmera i, el més important, que sap com fer-s'ho per tal que l'espectador se senti com a casa. I en aquest cas, amb "El Convidat", el de  Taradell aconsegueix que la seva presència no alteri excessivament el tarannà i el caràcter estàndard del seu amfirtrió. I això no és poca cosa. En aquest sentit, no hi ha dubtes: el mateix format, sense un presentador com l'amic Om, segurament no hauria funcionat tan bé.

Per tot plegat, només podem esperar el proper dilluns per veure'n un nou capítol. Bé, també podríem aturar-nos un moment, valorar bé el producte que se'ns ofereix i, què carai, donar l'enhorabona a l'amic Om i companyia per la feina que fan. Que la fan molt ben feta.