Deu fuetades per conduir

Dimarts vaig llegir una notícia que em va deixar parat. La veritat és que, informativament, no hi ha gaire cosa a dir. El què és prou senzill (i immensament espantós): una dona de l’Aràbia Saudita va ser condemnada a rebre deu fuetades. El perquè és prou simple (i enormement dramàtic): la van enxampar conduint un cotxe.

Es veu que, en el país en qüestió, hi ha una normativa que prohibeix a les dones posar-se davant del volant. L’afectada es diu Shema, i ha estat assenyalada com a infractora de la llei perquè se la va veure conduint el passat mes de juliol. Ara, dos mesos més tard, un tribunal de l’Aràbia Saudita ha decidit quin és el preu que ha de pagar. Deu fuetades. Deu fuetades per conduir. Segons l’associació Women2drive (que lluita perquè les dones puguin conduir en aquell país), l’acusada ha presentat un recurs en contra de la sentència.

Em sembla que aquest és un d’aquells casos que no necessita gaires reflexions explícites. Només cal exposar tres o quatre dades, i llestos. Tot i això, hi ha quelcom que val la pena recordar, i que fa que el cas, segons el meu parer, encara sigui més lamentable. I és que el rei de l’Aràbia Saudita, Abdul Aziz, fa escassos dies va fer saber que les dones podran (per fi!) votar en les properes eleccions municipals, que es celebraran al país. l'any 2012. Tot plegat em sembla una operació lamentable de maquillatge, un intent de fer veure que el país es modernitza democràticament mentre, alhora, es continuen mantenint lleis tan tristes i inacceptables com la que condemna Shema a aguantar una desena de fuetades.

És clar que, ben mirat, no sé què coi podíem esperar d’un règim que, encara ara, prohibeix a les dones del país escollir la roba que es posen cada dia. És més: les dones, en espais públics a l'Aràbia Saudita, només poden mostrar les mans i els ulls. Per tot això, i sent conscient que em deixo endur per la ràbia idel moment  i que barrejo una mica massa una cosa amb l’altra, avui no puc evitar anunciar que no em sembla malament prohibir tot tipus de burca, ara que el debat està tant de moda a Catalunya. I no ho dic per la seva dimensió com a element cultural d’una religió determinada, sinó en la mesura que representa un símbol inequívoc de repressió i de manca de llibertats per al gènere femení. Potser d’aquí a un estona estic més tranquil, i tornaré a entendre que algunes dones porten el burca perquè realment volen, i que això no fa que se sentin inferiors a res ni a ningú. Potser d'aquí a una estona  entendré que l'han de continuar portant fins que elles ho vulguin. O potser no.